Ajuntament de Gandia		Plaça Major nº 1
	Benvinguts a la web de l'Ajuntament de Gandia	Tlf. 962 959 400

VEGETACIÓ

El paratge es caracteritza per presentar bons fragments de carrascar litoral termomediterrani, que forma l'associació vegetal anomenada Rubio longifolia-Quercetum rotundifoliae, formació clímax d'aquestes latituts del Mediterrani. Es tracta d'una associació vegetal de caràcter basòfil ubicada en l'estatge termomediterrani d'ombroclima sec. En estat òptim, es presenta un bosc escleròfil dominat per la carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) acompanyada per espècies com el matapoll (Daphne gnidium), el llentiscle (Pistacea lentiscus), aladern (Rhamnus alaternus) i lianes com la rapallengua (Rubia peregrina subsp. longifolia), l'aritjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa) o l'esparraguera (Asparagus acutifolius).

 

Smilax aspera

La major part de la superfície del Paratge està coberta per arbusts termomediterranis, associació vegetal Querco cocciferae-Pistacetum lentisci, format per llentiscle (Pistacia lentiscus), coscolla (Quercus coccifera), eriques (Erica multiflora, Erica arbórea), estepes (Cistus albidus, Cistus clusii), romer (Rosmarinus officinalis), timonet (Thymus vulgaris), espí negre (Rhamnus oleoides, Rhamnus lycioides), aladern (Rhamnus alaternus), ginebre (Juniperus oxycedrus), margalló (Chamaerops humilis), acompanyats per representacions de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinastre (Pinus pinaster), garrofers (Ceratonia siliqua) i fleixos (Fraxinus ornus).

 Exemplars de les 2 espècies que predominen en l'associació arbustiva descrita, el llentiscle i la coscolla

Representació de l'associació arbustiva del lentisco i la coscolla

La seva densitat augmenta a las parts més baixes de las vessants muntanyoses adquirint alguns individus un port arbustiu de fins a més de 2 metres. Aquesta associació és la primera etapa degradativa de la formació clímax de boscos originals de carrasques.

En zones més pròximes a las parts més altes de les vessants muntanyoses, es presenten les segones etapes degradatives del carrascar termomediterrani, que com a conseqüència dels recurrents incendis forestals ocasionats en la zona, han provocat l'aparició d'una vegetació piròfita molt desenvolupada, on l'argelaga (Ulex parviflorus) domina la superfície amb individus de considerable densitat, sent en certs moments impenetrables. Aquesta formació està acompanyada per espècies com: el margalló (Chamaerops humilis), estepes (Cistus clusii, Cistus monspeliensis, Cistus salvifolius), eriques (Erica multiflora), Globularia alypum, Lithospermum fruticosum, Phlomis crinita subsp. crinita, Phlomis lychnitis o la pebrella (Thymus piperella).

A les cimeres d'alguns pics del paratge, així como també, a les vessants de solana més afectades pels fenòmens erosius, aflora la roca mare i es desenvolupen formacions vegetals que pertanyen a la tercera etapa de substitució del carrascar termomediterrani. Estan constituïts per pastures seques en sòls més erosionats, on aflora la naturalesa calcàrea de la roca mare i desapareixen les diferències de sòl presents en les etapes anteriores. Es presenten les sigüents espècies característiques: Brachypodium retusum, Brachypodium distachyon , Dactilys hispánica, Fumana ericoides, Helianthemum lavandulefolium, Hyparrhenia hirta, Stipa tenacissima, Thymus piperella, Thymus vulgaris.

 Exemple de la segona i tercera etapa de substitució del carrascar mediterrani al paratge. S'observen en el Coll de la Rafela, exemplars de pi pinastre que provenen de plantació