LA FAMÍLIA

 Els Borja són la família valenciana més universal. Com humanistes i polítics, van intervindre en totes les esferes del poder, tant polític com religiós. Entre ells trobem un sant, dos papes, vuit cardenals patriarques, prelats, comendadors de les ordres de Montesa i Malta, cavallers del Toisón d'Or, virreis, ducs, comtes, mecenes...: sense sortir del curt trajecte entre Xàtiva i Gandia.
La història d’aquesta família comença al poble aragonès Borja (Saragossa). En aquella època (s. XIII), el cognom corresponia al lloc de naixença de la major part de la família i van adoptar el topònim Borja fins que es va convertir en un cognom. Des d'Aragó, van arribar a València amb Jaume I per a conquerir el nou Regne i van dur el seu nom a ciutats com Xàtiva, Canals, Gandia, València i Roma.
Un segle després, els Borja ja eren considerats cavallers influents, un llinatge que al 1378 obriria una nova etapa amb el naixement d'Alfons de Borja, futur papa Calixt III. Comença així la saga d’aquesta il·lustre família de la qual l'historiador Gregorovius deia: “Reuneix la força, la intel·ligència, la bellesa de formes i aquella energia de la voluntat que condueix a la fortuna”. En 1431 naixia a Xàtiva el seu nebot, Roderic de Borja qui des de xiquet va contar amb la protecció del seu oncle el Papa; de fet quan només contava amb 25 anys el nomena cardenal. Els seus coneixements jurídics i la seua facilitat per a intervindre i resoldre conflictes prompte el fan cèlebre al Vaticà ocupant diversos càrrecs amb gran poder i representació, fins i tot va intervenir en la legalització del matrimoni dels Reis Catòlics fins que finalment arriba a ser el segon Papa espanyol en 1492. Malgrat els càrrecs ostentats en l'Església i del seu vot de castedat, va caure submís als encants de Vannozza Cattanei amb qui va tenir quatre fills: Jofré, el “guerrer” César Borja, la bella i culta Lucrècia Borja i Joan (II Duc de Gandia) que es va casar amb Maria Enríquez, cosina de Ferran el Catòlic, una dona que després de quedar-se vídua molt jove va demostrar les seues bones dots de govern i va iniciar una època d’esplendor per al Ducat de Gandia. Joan i Maria Enríquez van tenir dos fills, el primogènit Joan, III Duc de Gandia es va casar en primeres núpcies amb Joana d'Aragó i Gurrea amb qui va tenir set fills.
El primogènit d'aquest matrimoni, el IV Duc de Gandia va rebre el nom de Francesc, un Borja que arribaria als altars; un home culte i bon gestor que va aconseguir una etapa d’esplendor econòmica i cultural per a Gandia. Fins aleshores, el triangle de la família Borja, el sucre i els moriscs havia aportat gran riquesa al Ducat però aquesta indústria cau el 22 de setembre de 1609, dia que es va fer públic a València el comandament de l’expulsió dels moriscs. Perillava “l’or blanc”, com així es denominava al cultiu i producció de la canya de sucre. Des d'aleshores, es redueix dràsticament la superfície dedicada al canyamel i cauen les exportacions. La hisenda local travessa seriosos problemes i cau en fallida.


           		 


 

Abrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nuevaAbrir enlace en ventana nueva