Ajuntament de Gandia 
Plaça Major nº 1 Benvinguts a la web de l'Ajuntament de Gandia Tlf. 962 959 400
| Ajuntament de Gandia | | Plaça Major nº 1 |
| Benvinguts a la web de l'Ajuntament de Gandia | Tlf. 962 959 400 |
SAN FRANCESC DE BORJA, III GENERAL DE LA COMPANYIA DE JESÚS
| Francesc de Borja, des de xiquet va ser educat en un ambient de gran religiositat que li va acompanyar al llarg de la seua vida adulta. La seua vocació i recerca de Déu troba un nou camí en morir la seua esposa, Na Leonor de Castro al 1546. Queda totalment desconsolat i crida al seu bon amic jesuïta P. Pere Fabro, que es va apressar a anar a Gandia per a acompanyar-li. Francesc no sabia quin camí prendre per la qual cosa el jesuïta li va aconsellar els exercicis espirituals com a mètode per a conéixer la voluntat de Déu. El 2 de juny de 1546, en finalitzar els exercicis espirituals, pren la decisió d’entrar en la Companyia de Jesús: “En el nombre de nuestro señor Jesu Cristo, io Francisco de Borgia, duque de Gandía, hize voto de castidad y de obedientia al cualquier oficio de portero o cocinero, etc., acabados que tenga de expedir los negocios que por conscientia soi obligado: i este voto de ser de la Compañía, si me recibieren, hize a dos de iluio, vigilia de la Ascensión”.. No va ser una decisió fàcil. Havia de trencar amb el seu passat, oblidar la seua condició de Duc i Gran d'Espanya i la seua privilegiada posició en la cort de l’emperador Carles V. De fet, el fundador de la Companyia i el seu gran amic, Ignasi de Loiola, li va aconsellar que mantinguera en secret el seu ingrés com jesuïta. Aviat va conéixer la notícia l’Emperador que va respectar la seua decisió encara que no la comprenia perquè l’ordre escollida era molt nova i no tenia tant prestigi com els franciscans o els predicadores. Però Francesc de Borja estava cridat a fer més gran la nova ordre. Francesc volia ordenar-se sacerdot i així ho va fer el 9 de gener de 1550. Havia d’abandonar Gandia ja que el Papa li havia concedit un trienni per a mantenir en secret la seua professió religiosa i caducava al maig de 1551, així que va sortir de la seua ciutat natal el 30 d'agost de 1550 en direcció a Roma. Allí coneix en persona i assoleix abraçar al seu gran amic Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. Francesc es quedarà a viure en una humil casa dels jesuïtes a Roma a pesar que el papa Julio III li havia convidat al Vaticà en més d’una ocasió. Aviat es va propagar la imatge de Francesc com un home de la noblesa i influent en la cort que havia estat capaç de renunciar a les seues honres i privilegis per a fer-se religiós. Es va tallar la barba, es va vestir amb la sotana de la Companyia i va rebre els ordres durant les Témpores de Pentecosta. El dimecres, 21 de maig de 1551 les menors, i el 22, el subdiaconat i el diaconat; el 23, el presbiterat. La seua primera missa pública es va celebrar el diumenge dia 15 de novembre, a Vergara, davant més de deu mil fidels. Al 1555, Ignasi de Loiola li nomena Comissari del Pare General per a Espanya i Portugal. Comença un llarg i incessant recorregut per Castella i Andalusia per a fundar col·legis a més d’altres obligacions. La seua activitat és febril: proposa crear dos noviciats per als molts candidats que atrau la Companyia; al seu pas per Tordesillas assisteix als últims moments de la reina Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics, per a administrar-li els sagraments i atén a la princesa Joana, germana de Felip II. En el seu llarg viatge per Castella coneix a santa Teresa de Jesús qui relata: “En aquest temps va venir visitar-me el pare Francesc, que era Duc de Gandia i feia alguns anys que, deixant-lo tot, havia entrat en la Companyia de Jesús perquè coneguera la meua manera d’oració. Quan l’hi vaig contar, em digué que era esperit de Déu i que li semblava que no devia resistir-me més com fins a llavors ho havia fet, sinó que sempre començara l’oració per un passatge de La Passió; i que si després el Senyor em diguera a l'Esperit que no li resistira, sinó que em deixara dur per la seua Majestat. Com fa molt en això l’experiència. va dir que era un error resistir ja més. Jo vaig quedar molt consolada i el cavaller també”. La religiositat de Francesc, tal com es mostrava en les seues obres, es va vore trastocada quan va caure en les sospites de la Inquisició. S’iniciaven així dos anys dolorosos amb un auge del protestantisme i una campanya de difamació contra la Companyia. De nou tornarà a Roma en 1561 a la cridada del papa Pius IV que buscava tenir prop d'ell ministres fidels. El 2 de juliol de 1565, congregats els 39 pares jesuïtes, procedeixen a la votació per a triar qui serà III General de la Companyia de Jesús. En la primera votació va resultar triat amb 31 vots, el pare Francesc de Borja. Els electors que havien votat a altre candidat es van adherir immediatament al vot de la majoria. Tots, de genolls, van besar la mà del nou General. Francesc de Borja, III General de la Companyia de Jesús, va iniciar les missions a Amèrica; la Florida va ser la primera missió de la Companyia en l'Amèrica espanyola. A ella se sumen tres expedicions al Perú i la dotació al col·legi de Rio de Janeiro per a 70 religiosos, feta pel rei Sebastià de Portugal al 1568. Però el fet més impressionant d’aquest període i el qual més ressalta en la correspondència de Borja és la visita i el martiri del pare Ignacio Azevedo i dels seus companys. El Papa Pius V, preocupat per l’expansió dels turcs en el Mediterrani, li encarrega fer una lliga entre Espanya, Portugal i França però la seua salut no li acompanya. Després d’un penós viatge, arriba a Roma on mor la nit del 30 de setembre a l’1 d’octubre després d’una llarga agonia, en braços del seu germà Tomàs. Al 1624 el va beatificar Urbà VIII i el 12 d’abril de 1671, Clement XI el va fer sant. . |
|
