| Els Borja sempre foren una família conreada i culta que van donar gran importància a la formació de cadascun dels seus membres. La majoria es va formar en prestigioses universitats espanyoles i europees. La formació cultural de Francesc de Borja, unida a la seua preocupació pels més desfavorits i amb l’ajuda de l’esplendor econòmica que vivia el Ducat de Gandia, van ser els motius que provocaren la necessitat de crear un centre educatiu en la ciutat ducal. En un principi va pensar fundar un col·legi per als moriscs, molt nombrosos a Gandia que treballaven en el cultiu i la producció de la canya de sucre, amb l’objectiu d’educar-los en la fe catòlica. Francesc, ja pare jesuïta, va rebre el consell d'Ignasi de Loiola qui li va recomanar que fundara un col·legi per a tots, inclosos els estudiants jesuïtes. Al 1546 començaven les obres en un solar escollit per Francesc, contigu a l’església de Sant Sebastià de Gandia i el 4 de maig d’aquest any, es col·locava la primera pedra del segon col·legi en la història de la Companyia de Jesús. Però la idea era crear una universitat i amb les bones relacions que Francesc mantenia amb el papa Paulo III i amb l’emperador Carles V no li va ser molt difícil. El Papa va publicar una butlla de fundació de la nova universitat el 4 de novembre de 1547. Al nou centre se li concedien els mateixos privilegis que gaudien les universitats de València, Salamanca i Alcalá. Serà la primera Universitat de la Companyia en tot el món i en aquesta ocasió la Companyia es feia càrrec del col·legi i de la universitat que va arribar a tindre 7 càtedres. En l'Arxiu municipal de València es conserva el "Llibre primer de la Universitat de Gandia" en el qual apareixen registrats els noms dels graduats des de 1549 fins a 1645. Entre ells figura Francesc de Borja que va obtenir el doctorat en Teologia el 20 d'agost de 1550. L’antiga universitat contava amb cel·les, refetors, una infermeria, diverses oficines, les aules acadèmiques i una església. Va ser un dels llocs més importants de la zona i en ella es van impartir classes universitàries a persones emblemàtiques de l’època, però al 1767 els jesuïtes van ser expulsats d'Espanya i la Universitat de Gandia va desaparèixer. Al 1806 l’edifici passa a possessió dels Escolapis i, des de llavors fins a avui, és un centre docent. La tradició universitària de la ciutat no es recuperarà fins a finals del segle XX. Al 1993, es funda l'Escola de Gandia, que es constitueix com Escola Politècnica Superior durant el curs acadèmic 1999-2000, |
|