Francesc de Borja va ser un cavaller renaixentista i, per tant, culte, intel·lectual i amant de l’art i de la música. El seu gust li va servir per a recuperar nombroses i valuoses peces de música sacra i es va endinsar en la composició per a deixar-nos la Visitatio Sepulchri, una representació teatral cantada que va donar a conéixer a l’agost de 1550, moments abans d’abandonar Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús.
La representació consisteix en una processó que es dirigeix des de la Col·legiata de Gandia fins al proper convent de Santa Clara on se suposa que va quedar dipositat el cos de Crist el Divendres Sant. En arribar al convent, es troben les portes tancades i dos àngels anuncien a la comitiva, encapçalada per les Maries amb el cabildo col·legial en ple, que Crist ha ressuscitat.
El seu tardà naixement l’ha convertit en l’última Visitatio coneguda i l'única que tradicionalment es representa a la Comunitat Valenciana. Es basava, a més, en un privilegi especial d’Alexandre VI pel qual autoritzava a les monges de Santa Clara a alçar en la seua església un Monument el Dijous Sant.
Criden més l’atenció els seus quasi 300 anys de representació ja que molt prompte a Trent es va acordar prohibir aquest tipus d’actes no estrictament litúrgics en recintes sagrats. Aquest drama litúrgic es va representar a Gandia des de 1550 fins que l'arquebisbe de València, Mariano Barrio Fernández, la suprimeix en 1865. Un segle després, quan al 1996 els gandians intenten recuperar-la, és pràcticament desconeguda per al públic.
El catedràtic de Música José María Vives, a instàncies de la Junta Major de Germandats de Gandia i amb la mediació del CEIC Alfons el Vell, va reconstruir les peces polifòniques d’aquesta obra. La Visitatio Sepulchri es recupera al 1998, interpretada per l'Orfeó Borja de Gandia, i actualment és un dels principals atractius de la Setmana Santa gandiana.
Segons Ana Martos Rubio en “Els 7 Borgia”, a Francesc de Borja també se li atribueix un altre drama que es representa a Elx, El trànsit i l’assumpció de la Verge.