SAN FRANCESC DE BORJA III General de la Companyia de Jesús, IV Duc de Gandia i Marquès de Llombai, Gran d'Espanya i Virrei de Catalunya. Francesc de Borja va nàixer un 28 d’octubre de 1510 al Palau Ducal de Gandia fruit del matrimoni de Joan de Borja, III Duc de Gandia, amb Joana d'Aragó néta del rei Ferran El Catòlic. El part es va complicar i per a ajudar-li en tan dolorós moment, les clarisses de Gandia, a més de pregar durant hores, li van enviar el cordó de Sant Francesc d'Assís. La duquessa va prometre que si naixia un fill baró li anomenaria Francesc per devoció al sant. La casa dels ducs contava així ja amb un hereu, un xiquet que va viure els seus primers anys en un ambient familiar de gran religiositat i que va rebre una educació molt acurada. Però, molt aviat es va enfrontar a la duresa de la vida. Sa mare, després d’haver tingut 7 fills, mor un 23 de febrer de 1520, quan Francesc tenia només 9 anys, i son pare es casa en segones núpcies amb Francesca de Castro de Sota i de Pinós, amb qui va tenir altres 12 fills.
Al dolor personal després de la mort de sa mare se suma la revolta de les Germanies, un conflicte en el qual els gremis intentaven assolir el poder. Al 1521 es lliura una gran batalla en les proximitats del monestir de Sant Jerònim de Cotalva i, posteriorment, els agermanats saquegen i incendien el Palau Ducal; destrueixen l’Arxiu Senyorial que havia reordenat la seua àvia Maria Enríquez uns anys abans.
Francesc fuig al costat de son pare rumb a Saragossa on va tenir com a mestre a un antic professor del col•legi parisenc de Montaigu, Gaspar Lax, considerat un excel•lent filòsof.
Després de finalitzar els seus estudis, Francesc es va anar a la Cort de l’emperador Carles V a prestar els seus serveis, amb qui va mantenir una estreta amistat. Els emperadors, encantats amb un jove tan agradable i simpàtic, concerten el seu matrimoni amb Leonor de Castro, cambrera de l'Emperadriu i portuguesa com ella. El matrimoni va tenir 8 fills: Carles el primogènit i després V Duc de Gandia, Isabel, Joan, Àlvar, Joana, Ferran, Alfons i Dorotea.
Francesc, amb tan sols 29 anys, rep el títol de Virrei de Catalunya, un fet històric, ja que amb el seu nomenament s’interrompia la sèrie de virreis pertanyents a l’estat eclesiàstic i s’iniciava la dels membres de la noblesa no catalana. Durant el seu virregnat, Francesc de Borja, seguint les normes de l'Emperador, va orientar la seua activitat en tres direccions principals: la repressió dels bàndols i del bandolerisme, la defensa de les fronteres terrestres i marítimes, i la preparació d’una possible guerra amb França.
Però la seua vida canviarà el 8 de gener de 1543 amb la mort a Gandia de son pare, III Duc Joan de Borja i Enríquez. Encara que els seus plans inicials eren romandre quatre o cinc mesos a Gandia, la seua estada es va perllongar per espai de set anys, fins a 1550. Com fill major del duc difunt, Francesc s’havia convertit en IV Duc de Gandia i així signarà les seues cartes des d'ara.
En la cort ducal del nou senyor, aviat s’imposaria el rigor moral que el duc començava per aplicar amb si mateix. De fet, només prendre possessió del ducat va prohibir les carnestoltes a Gandia, va castigar amb multes severes les blasfèmies i, si ja era costum que a la Setmana Santa el municipi reclogués a les prostitutes a la costa, aquesta mesura la va aplicar ell 7 dies abans del Diumenge de Rams. Però les seues preocupacions espirituals no li van fer oblidar la gestió material dels seus dominis. Havia de fer front als greus problemes econòmics del Ducat.
Amb l’experiència en la cort i en el virregnat a Catalunya, Francesc administra molt bé el Ducat de Gandia, que comprén molts dominis, com Corbera i Albalat de la Ribera, Castelló de Rugat i pobles veïns, els castells de La Vall de Gallinera i Vall d’Ebo, i pobles de la Safor, Almoines, Bellreguart, Miramar, Alcodar, Xeresa, fins a l'interior de Navarrés.
El primer que va decidir fou ampliar i fortificar la ciutat (la Vila Nova del Trapig) defensant-la de les incursions de moros pirates després de l'ocorreguda a Cullera. Al 1543 escrivia Borja al príncep Felip: “Jo espero en Déu de defensar Gandia amb la fortificació que faig en ella”. Fortificava una ciutat que vivia un dels seus moments més pròspers a la qual Francesc va contribuir amb el foment de les dues indústries principals: la del sucre i la de la seda.
Durant el ducat de Francesc, la residència dels Borja, el Palau Ducal, també va experimentar grans reformes . Reforma el Saló de Corones, una de les peces més important; amplia l’espai que van ocupar tres sales més petites i alça el sostre col·locant un cassetonat de fusta. Des d'allí, s’arribava al despatx del sant, adossat a la capella que va fer construir per a retirar-se a l'oració i a la penitència.
Francesc no podia descuidar l’aspecte religiós que tant va practicar en la seua vida. Gandia va ser un focus d’espiritualitat amb els franciscans i el convent de les Clarisses, d'on sortiran 17 fundacions entre elles la del convent de les Descalces Reials de Madrid, o la Col·legiata que havia estat ampliada per la seua àvia Maria Enríquez i per a la qual aconsegueix que l’abat tinga el privilegi d’utilitzar les insígnies episcopals, a més de fundar el convent dels dominics a Llombai.
La seua passió per la música també forma part de la història del ducat de Gandia. La sòlida formació cultural i musical de Francesc de Borja la trobem en la Visitatio Sepulchri, representació teatral cantada que va donar a conéixer a l’agost de 1550, poc abans de deixar Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús. Aquest drama litúrgic amb música va estar representat a Gandia des de 1550 fins a 1865 sempre en la matinada del Diumenge de Pasqua. El seu naixement tardà la converteix en l’última Visitatio coneguda i l'única que tradicionalment es representa a la Comunitat Valenciana.
La mort de la seua esposa, Leonor de Castro, fou el succés que canvià la seua vida. La salut de Leonor havia estat sempre delicada. Leonor es va sentir greument malalta i va decidir passar l'hivern en el proper monestir de Sant Jerònim de Cotalva. Allí, va tenir una lleugera milloria però va morir el 27 de març de 1546 .
Tot just va morir la seua esposa, Francesc va cridar al P. Pere Fabro, un bon amic jesuïta. Francesc de Borja volia conéixer la voluntat de Déu per a marcar un nou rumb a la seua vida per la qual cosa, tal com li va recomanar Fabro, realitzà uns exercicis espirituals. En el moment culminant de les lliçons va prendre una decisió: entrar en la Companyia.
La primera idea de Francesc de Borja fou fundar un col·legi per als moriscs, població molt nombrosa en el seu ducat, i educar-los en la fe, però Ignasi de Loiola li va aconsellar que fundara un col·legi per a tota la població, aquest es convertiria en Universitat el 4 de novembre de 1547 gràcies a la butlla concedida pel papa Paulo III.
En aquells dies, Francesc de Borja desitjava ordenar-se sacerdot i així ho va fer el 9 de gener de 1550. El seu periple a Gandia havia finalitzat; l’últim acte oficial que va realitzar fou redactar el seu testament.
Francesc de Borja partia cap a Roma on, per fi, podria conéixer i abraçar al seu gran amic, Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. Un any més tard, al 1551, rep la resposta del seu gran amic l’emperador Carles V: podia renunciar als seus estats. Es va tallar la barba, es va vestir amb la sotana de la Companyia i va rebre els ordres durant les Témpores de Pentecosta. La primera missa pública de Borja es va celebrar el diumenge dia 15 de novembre, a Vergara, davant més de deu mil fidels.
El ja pare Francesc va veure la conveniència de dotar del seu propi noviciat a cada província de la Companyia . A l’octubre de 1554 va proposar a Sant Ignasi que s’obrira un noviciat a Gandia o València per al regne d'Aragó; un altre a Plasencia per Andalusia, i un tercer a Simancas, per a Castella. Ignasi va aprovar aquell pla, posant com a condició que a cadascuna d’aquelles cases es puguera mantenir un nombre suficient de persones..
En l'època de la Inquisició s'obri una nova etapa en la vida del pare Francesc, possiblement un dels períodes més penosos per al prestigi que gaudia a Espanya, i més encara per a la integritat de la seua fe. Francesc va veure com la Inquisició prohibia tots els seus llibres i s’iniciava una campanya de difamació contra la Companyia.
Al juny de 1560 el papa Pius IV el crida per a que es trasllade a Roma com a assistent; el Papa necessitava tenir a prop d’ell ministres bons i fidels. Des de la seua arribada a Roma, al setembre de 1561, fins a maig de 1562, el pare Francesc disposà d’un període de tranquil·litat, que ell va aprofitar per a refer les seues forces i per a dedicar-se més a l’oració. Però un home tan conegut com ell no podia viure retirat.
El 2 de juliol de 1565, en la primera votació, el pare Francesc de Borja va resultar triat amb 31 vots com a III General de la Companyia de Jesús. Una de les seues primeres accions va ser començar les missions als territoris de l'Amèrica espanyola.
Després d’un penós viatge per diversos països per a frenar l’expansió dels turcs pel Mediterrani, tal com li havia encarregat el papa Pius V, s'afebleix la seua salut. En intentar tornar A Roma, l’encreuament dels Alps li obliga a fer diverses parades i romandrà a Ferrara més de 4 mesos. Francesc sap que està greument malalt i decideix arribar a Roma com siga, per a morir allí. Als pocs dies, la nit del 30 de setembre a l'1 d’octubre de 1572, mor a Roma després d’una llarga agonia, als 62 anys. Abans d’enterrar-lo, se li va practicar l’autòpsia i se li va treure una màscara del seu rostre (com es va fer amb Ignasi de Loiola) que es conserva en el Palau Ducal de Gandia. Va ser enterrat a Il Gesù, l’església romana dels jesuïtes però a principis del s. XVII el duc de Lerma aconsegueix portar el seu cos a Espanya. Avui, les seues cendres es veneren en una urna de l’església madrilenya dels jesuïtes en el carrer Serrano.
El principal promotor de la seua canonització fou el seu nét, Francesc de Sandoval i Rojas, duc de Lerma i ministre favorit de Felip III. En 1624 el va beatificar Urbà VIII i el 12 d’abril de 1671, Clement XI el va fer sant.
Francesc de Borja és el patró de Gandia i de la noblesa espanyola i la seua onomàstica se celebra el 3 d’octubre. | 
|
