ART PALEOLÍTIC
L’art del Paleolític superior constitueix una de les més clares evidències de la complexitat cultural i la capacitat d’expressió simbòlica de les poblacions prehistòriques. Aquest fenomen s’associa, a més, a l’ús de l’ornament, que ens situa en un context d’atenció cap als elements d’identificació personal i de grup.
LES PERSONES S’INDIVIDUALITZEN A PARTIR DEL SEUS ORNAMENTS I LES SEUES FORMES DE VESTIR. Els llocs i espais s’humanitzen a partir de les figures i temes que els decoren: estem davant del sorgiment de l’expressió dels conceptes territorial i de pertinença ètnica.
L’ART FIGURATIU APAREIX, PER PRIMERA VEGADA, A EUROPA AMB L’HOMO SAPIENS SAPIENS, durant el període Aurinyacià, i els seu final coincideix amb el del Paleolític superior, fa uns 10.000 anys, associat a les últimes fases del Magdalenià.
Durant els 25.000 anys en què roman, té dues formes d’expressió:
La PARIETAL, que aprofita les parets de coves, abrics o grans blocs petris a l’aire lliure.
La MOBILIAR, que aprofita suports transportables molt variats, des de les plaques calcàries fins als instruments de banya i os.
L’art Paleolític, com el dels pobles primitius, no va distingir entre un domini expressiu sagrat i altre profà. Els dos nivells, probablement, es confonien i una mateixa representació adquiria distints significats, depenent del lloc i les persones vinculades a la seua observació.
EL TEMA ARTÍSTIC PALEOLÍTIC PREFERENT ÉS L’ANIMAL, sobretot els herbívors de talles mitjanes i grans, i els carnívors. La figura humana, tant masculina com femenina, és proporcionalment escassa, i sí que resulten molt abundants els denominats signes, o vertaders ideomorfs, el significat dels quals, en la major part de les ocasions, se’ns escapa.
La zona valenciana manté, en les formes d’expressió artística i en les seues indústries, uns clars vincles amb el sud-est i sud peninsulars, i constitueix, així, una regió cultural ben definida. Però alhora, aquesta regió és sensible a les tendències que poden observar-se a la regió cantàbrica o el sud-est francès, amb les quals mai es perderen els contactes, malgrat que aquests foren indirectes.